És una novel·la intel·lectual. La història és d'un home que fa trenta-cinc anys que està treballant en una premsa de paper i salva la destrucció de milers de llibres. Treballa en un soterrani brut, en una total soledat que procura salvar amb el pensament de grans escriptors com són Hegel, Kant, Nietzsche, o Laotse.
L'autor ha fet un relat de perfil surrealista. Sense caure en allò morbós, crea una atmosfera asfixiant: rates, mosques i papers bruts.
Està escrita per mitjà del monòleg d'un personatge infeliç però al mateix temps feliç perquè veu com el món està triturant-se, queda sense esperit només amb mà quines deshumanitzades.
Es tracta d'una faula sobre la destrucció del pensament individual o la llibertat de l'ésser humà .
Resulta força agre i pessimista.
Per públic culte.
Publicat per Edicions 62