Nascuda a Palma d´Ebre (Ribera d´Ebre), és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Cursa la branca d´especialització en Teoria, Història i CrÃtica. És traductora i editora de publicacions d´arquitectura. Entremig de tot, escriu, sempre curt, i alguns dels seus contes han rebut premis (per aquest, Premi Exhaurim-loi 2011). De la passió pels mecanismes del llenguatge, i no pas per la literatura, sorgeix aquesta novel·la en un primer intent de l´autora d´escriure seguit.
La protagonista principal és l´Èlia de cal Pedró. Com cada any per Tots Sants torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb el pare i la tieta. Amb 34 anys fets, la parella l´acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d´arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments.
Després de l´exili universitari i laboral, ella s´adona que amb l´edat se sent cada vegada més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està ben disposada i atenta, pot ser que comenci a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.
Aquesta seva primera novel·la està composta d´una successió de pinzellades breus, amb un fort component generacional i un retrat precÃs i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de la Ribera d´Ebre.
Els seus personatges parlen amb el registre dialectal del lloc.
Tot i que el present de l´obra es desenvolupa en uns pocs dies, la protagonista hi recupera mentalment el passat a partir dels estÃmuls que li proporciona el poble. Amb un estil costumista, ple de retorns, de retrobaments i de replantejaments, tracta de l´amor, l´amistat, la famÃlia, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
Es un llibre fà cil de llegir i que enganxa.
Recomanat pel mateix lector a llegir-lo. Val a dir que el tema que tracta és molt actual ja que la crisi de parella, laboral i sobretot personal és molt freqüent arreu.
El tractament que fa de la famÃlia, l´amistat, el treball, la vida de la ciutat i els canvis que s´han produït en el món rural, està bé.
Entremig però, apareixen escenes de sexe gens recomanables.
Durant la seva estada al poble retroba un amic de l´adolescència que el temps havia separat i que justament s´ha convertit en el marit de la seva amiga d´infà ncia. Ara també en crisi la seva relació.
El desenllaç no hi és, ja que l´obra està com inacabada amb aquest etcètera.
La crònica d´aquesta crisi sembla que podria continuar amb un nou tardor, hivern.
Publicat per La Magrana