Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en història per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Exerceix la seva tasca docent com a professor titular a la Universitat Ramón Llull de Barcelona, és membre investigador de l´Institut Borja de Bioètica i ha escrit una vintena d´assaig de caracterÃstiques antropològiques.
Ara ens presenta un assaig en plantejaments ben reals de la comunicació o incomunicació que pot existir entre pares i fills.
El plantejament de paternitat el fa al marge de la moral catòlica, la desestima totalment.
Aquests són alguns parà grafs del llibre: “ser pare no és una imposició de la natura, ni el resultat d´una força major, sinó que és una opció lliure” “és un simplisme reduir el fet de tenir fills a l´acompliment de la voluntat de Déu. Aquesta identificació podria tenir sentit en altre temps”.
Sà que accepta que Déu crea del no-res i que l´engendrament d´un fill no és una creació.
Té gran encert en la responsabilitat que comporta ser pare i en quina ha de ser l´actitud a l´hora de transmetre valors. Deixa clar que el fill no és possessió dels pares. Davant les dificultats que s´argumenten de que un fill és impediment en la realització del pare, per l´atenció que requereix, deixa clar que val la pena tenir-los. Ell és pare de quatre fills.
Accepta el control de la natalitat amb mecanismes preventius. Anima a exercir la vida de famÃlia, la considera indispensable, si bé diu que no cal l´esquema de famÃlia tradicional.
Parla sempre de viure en parella, la paraula matrimoni és ignorada.
Està escrit de forma casolana, molt entenedor si bé ple de cites d´altres autors.
Publicat per Planeta