LABERINT PERDUT

De CASTELLARNAU, Eduard

L'autor és metge de capçalera, i ha publicat alguna altra novel·la però no és autor conegut. No escriu malament, ans al contrari, la seva novel·la es fa intrigant des del primer començament, encara que es preveu el seu final tràgic.

Un dia, a l'estiu, amb motiu de l'espera que un home casat fa de la seva dona al seu xalet, acompanyat d'un matrimoni amic, i en fer-se tard sense que ella arribi, ell comença a fer un repàs de la seva vida, del seu matrimoni, de les seves infidelitats, i s'adona que el temps passa de pressa, que potser s'ha equivocat amb algunes coses, i que encara és temps perquè ells recomponguin les seves vides.

La seva dona, al mateix temps, pateix un accident de cotxe, i també reflexiona el que ha estat la seva vida al costat de l'home que ha estimat, l'amor pel qual s'ha anat refredant, sobretot quan ha sospitat la seva infidelitat.

Pensa que si se'n surt de l'accident, canviarà d'actitud.

El llibre està ben escrit, és entretingut, però es recrea molt en els problemes que comporta el matrimoni, les vegades que fan l'amor, amb ganes i sense ganes, tot resulta molt íntim, i potser una mica massa, encara que el llenguatge no arriba a ser mai obscè, ni desagradable, però sí que no hi havia necessitat de descriure l'amor matrimonial amb el detall en què ho fa.

La reflexió és profunda:

Ens cal perdre les coses per saber el veritable valor que tenen.

No percebem la vàlua d'allò que tenim a l'abast de la mà.

Publicat per Columna