Isabel-Clara Simó és doctora en filologia romà nica, exerceix l'ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra, i també el periodisme; col·labora al Diari Avui. Nasqué a Alcoi l'any 1943. La seva producció literà ria és extensa i ha guanyat diferents premis: el VÃctor Català l'any 1978, Premi de la CrÃtica del PaÃs Valencià al 1986, el Serra d'Or al 1993, el Sant Jordi el mateix any i el 1995 torna a guanyar el Premi de Literatura del PaÃs Valencià .
En aquesta obra l'autora s'ha proposat captar l'atenció del lector jove fent ús d'un llenguatge de carrer que resulta groller en và ries ocasions.
El protagonista, en Joel, és un noi de 14 anys que està malalt durant tres anys, amb una malaltia que li exigeix repòs absolut.
Els estats d'à nim del noi van variant segons les circumstà ncies: mort de la mare, una nova companya del pare i el seu tracte amb l'Ester, la Marta i la Mireia. Als 18 anys ja viu una professió, la de dibuixant i es va obrint camà a la vida, però llavors mor el pare d'accident. Aquest fet li serveix per recuperar l'amor de la Marta.
En tota la novel·la hi ha un intent de demostrar l'impossibilitat de donar respostes definitives al destà de l'home en el món i també la negació de valors, com són l'amor desinteressat, el respecte mutu, etc. L'amor del pare vers el fill malalt és considerat com una obligació, "és la llei de l'espècie..." diu l'autora, obligació que per altra part, queda clar que els fills vers als pares no tenen.
A 14 anys en Joel ja ha viscut l'acte sexual com a cosa natural i es comenta amb naturalitat la masturbació. No hi ha cap escena desagradable.
És lloable l'amor del pare vers el fill, hi ha sacrificis extraordinaris.
Publicat per Columna