Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha saltat amb força en el panorama literari internacional d´avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les novel·les Fra Junoy o l´agonia dels sons, Senyoria i L´ombra de l´eunuc; cal destacar, a més , el seu recull de contes Viatge d´hivern, l´obra de teatre Pluja seca, i els dos llibres d´assaig El sentit de la ficció i La matèria de l´esperit. Ha escrit guions televisius i cinematogrà fics. És membre de l´Institut d´Estudis Catalans i Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.
És un relat introspectiu que fa l´Adrià Ardèvol, el protagonista de la novel·la, quan comença a detectar els primers sÃmptomes de la malaltia degenerativa que acabarà amb la seva vida intel·lectual. El dedica a la Sara, l´amor accidentat de la seva vida, vol explicar-ho tot abans que la memòria l´abandoni. Aquest personatge des de ben petit és vÃctima dels deliris dels seus pares. La mare vol que sigui un violinista de primera fila i el pare un eminent lingüista coneixedor de més de deu llengües.
Aquest nen prodigi haurà de viure envoltat de manuscrits valuosÃssims i peces d´antiquari, però mai se sentirà estimat per la seva famÃlia. Tampoc tindrà altres nens amb qui jugar. Hi apareixen molts altres personatges, tot i que són ficticis podrien ser reals. Per anar desentrellant els misteris que l´envolten, fa un llarg recorregut en el temps, des de mitjans del segle XIV fins arribar a l´època actual. La presència del Mal, en diverses tipologies, com: intolerà ncia, fanatisme, totalitarisme, cobdÃcia, crueltat, hipocresia, enveja...
estarà al costat de l´ésser humà . La seva idea és que sempre recomença. El motor de la història i responsable en gran part del que s´hi esdevé és un violà del segle XVIII amb nom propi, el Vial. Saltant del present al passat, de la Inquisició a l´Alemanya Nazi, sense gairebé ni respirar,
aquesta novel·la trenada amb petites històries dins de la història, tracta de l´amor, el desamor, la fe i sobretot del Mal que recorre a Europa des de sempre.
És una obra treballada i que et permet situar al mateix temps a èpoques i llocs diferents, però un xic sobrevalorada, molt i molt trista i molt complexa, tot el que passa és negatiu, tret de la relació d´amistat que ha mantingut amb en Bernat Plensa.
Fa referència moltes vegades en aquest Déu que no creu, però que no entén com permet tant mal.
La conducta de la majoria dels personatges tampoc és gens edificant.
Publicat per Proa