L´autora va néixer al 1966. Informà tica de formació, ha escrit tres novel·les juvenils, ha guanyat el premi “Samaruc” 2002.
La novel·la comença amb la “veu en off” del narrador omniscient que ens explica el moment en el qual la Xènia surt d´una presó a Gènova. Desprès, la mateixa Xènia, ens narra la seva estada a Gènova un juliol del 2001 en la cimera G-8.
A Gènova es troben en Miquel i la Carme, els pares divorciats de la Xènia. Durant l´estada a Ità lia, explicaran a la seva filla com es van conèixer, la seva milità ncia comunista, la repressió franquista, l´avortament de la mare a Londres, etc.
El pare aprofita per recomanar el sexe segur i fa una apologia del preservatiu i els anticonceptius (la Xènia té 17 anys).
Per altre banda, la Xènia coneix a la Norma una dóna de 77 anys, afroamericana i vÃdua d´un militant negre mort pels membres del kkklan. Al final de la novel·la, la Norma no és més que l´esperit d´una dona morta que ve a ajudar a la Xènia en els moments difÃcils (la seva reencarnació).
La Xènia coneix, en les manifestacions, a en Carlo, un jove compromès amb el moviment antiglobalització. El seu amor és rà pid i apassionat. En Carlo ajuda a la Xènia a trobar els seus pares.
La Xènia és detinguda i pateix una forta repressió, amb cops i tortures, és tractada com “un animal”. Els policies són uns repressors violents, irracionals i bà rbars, mentre que els manifestants són solidaris, generosos, valents, coherents, etc.
Hi ha dues concessions a la homosexualitat masculina.
També, de manera solapada, es dóna una visió negativa del catolicisme, perquè es diu que el pare de la Carme, un militar i un feixista anava a missa i feia resar el rosari a la seva filla, i la va fer fora de casa en saber que estava embarassada.
La seva dóna, al contrari, acompanya a la Carme a Londres perquè avorti, i es vista com una dóna dolça, tendra, comprensiva.
És l´única que entén la Xènia, la seva neta.
La conclusió és la de sempre, sota la idea o la intenció de “Crear històries de la realitat quotidiana” l´autora fa una barreja d´elements molt tÃpics i tòpics de guions de cinema o series televisives (ella creu que això enganxa als joves) i crea una
història que, de pur extrema i maniquea, és irreal i inversemblant.
És just perquè entendre l´antiglobalització com un patrimoni de “l´esquerra”, és una visió planera i manipulada de la realitat.
Publicat per Voramar-Alfaguara