EL PICASSO DESCONEGUT

De Nils Barral

Aquest és el nom de l´autor i del protagonista de la novel·la. Nils és un pseudònim, manera que te l´autor d´amagar la seva condició de detectiu i de homosexual, el segon no és segur que vulgui amagar-ho. Es tracta d´un policia retirat que treballa com a detectiu en una empresa d´assegurances.

El cas és un frau: a sota d´un quadre d´en Casas es troba un Picasso que pot ser autèntic. L´acció és mínima, entre Barcelona i Roma. És una obra de personatges, de introspecció, amb els motius més intel·ligents que porten a un món de falsedat i corrupció, la compravenda d´obres d´art.

Al final resulta que també és fals el Picasso, però sortia a subhasta com autèntic, i aquest era l´engany. Nils ho soluciona amb molta habilitat. Però per damunt i per sota de la mínima acció trobem uns coneixements d´art molt profunds per part de l´autor i del detectiu que són la mateixa persona, sembla.

El llenguatge te una ironia fina que rarament es troba; els diàlegs són àgils i molt incisius, com si es tractés d´un joc intel·lectual. Vocabulari culte, amb algun mot malsonant apropiat a les circumstancies. El component humà i antropològic n´és el més important.

En Nèstor, matemàtic intel·ligent i "bellíssim", com diu en Nils, te a la novel·la una gran rellevància, tanta que, al veure en Nils que el seu Nèstor està dinant amb "un altre", te un infart; quan és al Clínic comencen ja les declaracions d´amor que seran abundants al llarg de l´obra.

És un amor també eròtic, físic com ho demostren les dues escenes en moments diferents que apareixen a l´obra, a la dutxa i al llit respectivament.

El màxim interès de l´obra, per damunt de la intriga detectivesca, és trobar-se en una aproximació que sembla prou real de les relacions entre una parella d´homosexuals, el mon intel·lectual i afectiu que els envolta, d´el que molta gent adulta no en te ni idea.

Tenim dos personatges molt intel·ligents, que justifiquen, soposadament, de sobres la seva “opció”, parlen dels temps de Plató i el amor entre homes cultivats i savis; es fa una apol·logía d´un "modus vivendi", també soposadament, tan legítim com qualsevol altre. Això no impedeix que en Nils a vegades es declari a sí mateix un pecador, sí, però mai "contra natura". El plantejament surt natural i com si sempre, des del inici dels temps, l´amor home-dona fos una opció entre d´altres.

Ressalta la forta inestabilitat de les relacions amoroses homosexuals, la sospita és un component habitual, i, com una conseqüència, el malestar anímic que pateix en Nils. Es veu també un altíssim nivell econòmic que normalment és el del "lobby gay". Tenim doncs, una informació donada "des de dintre" del món homosexual, i per això mateix, valuosa. Des d´aquí és fàcil fer una crítica més profunda.