Ramón Llull (1232-1315) degué néixer, segurament a Ciutat de Mallorca, fill d'una famÃlia establerta a Mallorca a conseqüència de la seva conquesta per Jaume I. Als catorze anys entrà com a patge a la cort del futur Jaume II de Mallorca, de qui més tard esdevingué senescal.
L'acció ideada per Ramón Llull tenia dos aspectes: escriure obres que fossin irrebatibles sobre la veritat del Cristianisme a fi de convèncer els sarraïns i els jueus; i després portar a terme una gran activitat missional que tindria el seu fonament en la creació de col·legis dedicats a l'ensenyament de llengües orientals. Per tot això, calia, a més, interessar reis i papes i comprometre centres culturals d'Europa.
Fou el primer autor que, en plena Edat Mitjana, decidà emprar una llengua vulgar -el català -, i no el llatÃ, en la composició d'obres filosòfiques i cientÃfiques. Té doncs, un excepcional interès no solament per aquest fet, sinó, sobretot, per l'alta qualitat literà ria que donà als seus escrits, per la novetat del seu pensament i per la gran aventura que tot plegat representa.
El "Llibre d'Evast e Blanquerna", més conegut per "Blanquerna", és l'obra narrativa més important i més coneguda de Ramón Llull. Ell mateix la qualifica de romanç -traducció del francès roman-, o sigui, novel·la o obra narrativa extensa. És l'autobiografia utòpica del mateix Llull, la idealització de la seva vida, tal com ell hauria volgut que hagués estat i que en conseqüència, proposa com a model al cristià .
Hi són descrits al nivell de mà xima perfecció, tots els possibles estats de la vida cristiana: matrimoni, vida religiosa, prelatura, pontificat i vida eremÃtica. Al costat del sentit i de les situacions al·legòriques, hi ha a l'obra un sentit constant de la realitat i de la versemblança, situacions cavalleresques exquisides i el mateix Llull hi intervé d'una manera gairebé pirandel·liana.
Publicat per Edicions 62