Simone Weil (1909-1943), d'origen jueu, educada en l'agnosticisme dins d'una famÃlia benestant francesa, fou professora de filosofia i grec. Com a brigadista acudà al front d'Aragó en la guerra civil espanyola. El 1938 es convertà al catolicisme. El 1940, les lleis antisemites l'apartaren de l'ensenyament i dos anys més tard abandona França. Passa als Estats Units i després a Anglaterra on morà vÃctima de tuberculosi i inanició.
El llibre recull articles que va escriure els darrers deu anys de la seva vida, és un perÃode de triomf del nazisme, de persecucions stalinistes, guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. En els seus escrits parla del seu temps, però també fa un recorregut per la història i la literatura, particularment la grega.
Comenta la seva època però busca connexions en la història i la literatura, especialment en la IlÃada. Rebutja el messianisme marxista i molt aviat, a començament dels anys trenta, descobreix la gran similitud en els programes que defensaven els nazis i els comunistes.
Dona de molt ampla cultura i brillant intel·ligència en la comprensió dels grans conflictes socials i polÃtics de l'època.
Ben documentat i ben escrit. El fet de no participar de cap ideologia va fer que no fora entesa per cap dels seus contemporanis sindicalistes i comunistes que, al no pensar com ells, la titllaren de derrotista.
Els seus pensaments lliures i les seves explicacions fan que aquest volum no sigui per agradar a tothom.
És un llibre per a persones interessades en les situacions que mouen els pobles i les civilitzacions.
Publicat per Bromera