Anne Brenon, Conservadora en cap del Patrimoni de França del Centre Nacional d'Estudis Cà tars (CNEC). René Melli és secretà ria de redacció de la revista "Heresis". Imparteix classes d'Història medieval a la Universitat de Montpeller. Ha publicat obres sobre el catarisme. Actualment estudia les fonts documentals d'heresiologia medieval a partir del conjunt de documents del catarisme dipositats en biblioteques de tot Europa. Aquesta obra ha obtingut el premi "Notre Historie" 1990. La traducció ha estat a cà rrec de Marta Santandreu.
El catarisme -s. XIII- és un fenomen heretge molt conegut i estudiat. Correspon a les heretgies de tipus dualista: el bé és l'esperit i el mal és la matèria. Com heretgia cristiana hi ha una profunda modificació dels seus dogmes: un sol sagrament -"la consolació"-; uns homes perfectes -"els homes bons"-; la negació de l'Església jerà rquica romana substituïda pels seus propis mestres -"els espirituals"- aixà passa amb totes aquestes formes dualÃstiques, ja són immunes a la maldat de la matèria i en conseqüència acaben en desordres morals, etc.
En el cas dels "cà tars" o "albÃgers" hi ha afegit un tema polÃtic: la pretensió dels reis de França per a completar les seves fronteres naturals. Inocenç III ajuda en aquest intent i crida a la creuada. Simó de Monfort, personalment, hi acudà amb les seves tropes. A la batalla de Muret, el rei d'Aragó, Pere el Catòlic morÃ, el seu fill Jaume I l´Infant, queda en mans dels francesos. Després, fou lliurat als Templers. Això fou el fi de "l'Occità nia" i França -després de Simó- arribà fins els Pirineus. Algun cà tar o albigés és refugià a Suïssa i fundaren els Waldenses.
És història.
Per públic format.
Publicat per Proa