EL VERITABLE ROSTRE DELS CATARS

De BRENON, Anne

Anne Brenon, Conservadora en cap del Patrimoni de França del Centre Nacional d'Estudis Càtars (CNEC). René Melli és secretària de redacció de la revista "Heresis". Imparteix classes d'Història medieval a la Universitat de Montpeller. Ha publicat obres sobre el catarisme. Actualment estudia les fonts documentals d'heresiologia medieval a partir del conjunt de documents del catarisme dipositats en biblioteques de tot Europa. Aquesta obra ha obtingut el premi "Notre Historie" 1990. La traducció ha estat a càrrec de Marta Santandreu.

El catarisme -s. XIII- és un fenomen heretge molt conegut i estudiat. Correspon a les heretgies de tipus dualista: el bé és l'esperit i el mal és la matèria. Com heretgia cristiana hi ha una profunda modificació dels seus dogmes: un sol sagrament -"la consolació"-; uns homes perfectes -"els homes bons"-; la negació de l'Església jeràrquica romana substituïda pels seus propis mestres -"els espirituals"- així passa amb totes aquestes formes dualístiques, ja són immunes a la maldat de la matèria i en conseqüència acaben en desordres morals, etc.

En el cas dels "càtars" o "albígers" hi ha afegit un tema polític: la pretensió dels reis de França per a completar les seves fronteres naturals. Inocenç III ajuda en aquest intent i crida a la creuada. Simó de Monfort, personalment, hi acudí amb les seves tropes. A la batalla de Muret, el rei d'Aragó, Pere el Catòlic morí, el seu fill Jaume I l´Infant, queda en mans dels francesos. Després, fou lliurat als Templers. Això fou el fi de "l'Occitània" i França -després de Simó- arribà fins els Pirineus. Algun càtar o albigés és refugià a Suïssa i fundaren els Waldenses.

És història.

Per públic format.

Publicat per Proa