EL NEN PERDUT QUE SABIA EL QUE VOLIA

Aher Arop Bol va néixer el 1983 en un poblat dinka del Sudan del Sud. Ara es guanya la vida amb una paradeta de llaminadures i tabac que té sota el pont de l´estació central de Pretòria (Sud-àfrica). Està estudiant la carrera de dret i s´ocupa de l´educació dels seus dos germans més petits.

 

Es un relat autobiogràfic de l´autor, crònica realista de la vida de molts nens orfes i vagabunds que a conseqüència de les guerres, la corrupció, la intolerància, les malalties, la manca de cultura, etc... travessen fronteres cercant una vida digna i un lloc on arrelar.

 

La seva mestra li va dir: ”Tot això ho has d´escriure” i l´Aher ho ha fet. El nen perdut ens explica d´una manera sincera, directa i senzilla tot el que va viure des dels 4 fins als 19 anys.

 

Ell vivia en un poblet del sud del Sudan, la guerra el va separar de la família i va anar a parar a diversos camps de refugiats a Etiòpia. L´Aher comença un viatge –de vegades a peu- que el portarà a travessar tot sol mig Àfrica en una epopeia plena de perills, intentant forjar-se un futur i retrobar els seus pares.

 

La història d´aquest heroi és un cant a la força de voluntat i a la il·lusió per aprendre, i com l´explica commou. La seva experiència, com la dels altres refugiats, és plena d´incerteses i de mol patiment, tot i això, no deixa d´esmentar amb agraïment , l´ajuda que va trobar en els moments de calma i de com va intentar trobar un sentit i un camí per fer que aquest món fos un lloc millor per viure.

 

No es tracta d´una gran obra literària però plena de valors, sense cap connotació negativa; hi ha moments durs –molt tristos– però amb sentit positiu i de confiança en Déu.

 

La seva lluita és que es resolguin els conflictes i que la gent pugui tornar viure en pau altra vegada.