Xavier Vernetta ha escrit teatre, novel·la, crÃtica literà ria, novel·la juvenil, contes i guions de còmic. És professor de literatura i col·labora en publicacions periòdiques.
S´ha de reconèixer que Dies de pluja és una novel·la ben traçada amb una voluntat clara d´estil. L´autor alterna els tipus de narradors. Hi ha un narrador omniscient, en tercera persona, i també un narrador protagonista i, a vegades, testimoni en primera persona –que és el mort que dóna inici a la història-.
És bà sicament una novel·la policÃaca, però també social i polÃtica. En Jordi Garcia, un inspector de policia gitano investiga juntament amb l´Eudald Treciño, la mort d´un desconegut al parc de la Ciutadella. Aquest mort és l´Ignasi Loperena, un home de 30 anys abans ja havia estat mort en vida quan la policia el va torturar i el van expulsar de la facultat de dret per comunista.
En Xavier Venetta reconstrueix l´historia de l´Ignasi i la d´un grup, els Activistes Revolucionaris Comunistes, al que pertanyen molts dels personatges que moriran en el llibre.
L´assassinat de l´Ignasi és l´excusa per passar revista a un episodi de l´historia recent del paÃs: la repressió franquista i les seves conseqüències en la vida dels homes. Fins aquÃ, correcte, es pot estar o no d´acord ideològicament, però és un fet real. Però com sovint es cau en el maniqueisme.
L´autor es complau descrivint les tortures, els feixistes són tots dolents, cruels, violents, etc. Els bons de la pel·lÃcula són els comunistes (que també maten i roben i torturen) però que lluiten per una causa bona.
Els policies són tots uns viciats, corruptes, menys en Jordi Garcia (que és mig gitano) l´únic personatge que apareix ple d´humanitat.
Molt ben escrita, supera el simple guió de pel·lÃcula policÃaca per l´esforç que fa l´autor en l´escriptura.
Com sempre en aquest gènere de novel·la hi ha concessions al sexe.
És per gent gran amb criteri i formació.