Sota el nom de Bernat Desclot sembla que s'amaga la identitat de Bernat Escrivà , funcionari de la cort i tresorer reial, que morà l'any 1289 i que s'havia traslladat a València amb motiu de la conquesta de Jaume I. L'autor, a l'hora de situar la Crònica, utilitzaria doncs el cognom familiar procedent del casal Es Clot (al Rosselló) en comptes d'Escrivà , amb que era conegut a la Cort.
Sembla que la Crònica o Llibre del rei en Pere d'Aragó i dels seus antecessors passats fou redactada entre els anys 1283 i 1288. És doncs, un dels tresors més antics de la literatura catalana, coetani de moltes obres de Ramón Llull.
La major part de la Crònica és ocupada per les heroiques gestes de Pere el Gran, II de Catalunya i III d'Aragó.
Té gran valor de precisió propi de qui domina la documentació oficial i la privada, de qui ha pogut ésser testimoni presencial de moltes de les coses que explica o, almenys, ha parlat amb qui en foren participants.
L'autor s'engresca, aixà i tot, en la narració i arriba a donar-li un to èpic.
Tot i que ja comença a insinuar-se la manera d'escriure que serà pròpia de la cancelleria catalano-aragonesa, Bernat Desclot sap fer viu el seu llenguatge amb modismes i locucions populars.
Publicat per Edicions 62