BARCELONA CAU

De VALENTÍ PUIG

L'autor pretén que la seva obra sigui una novel·la, però no ho és; és tracta més bé del desenllaç, á Barcelona especialment, de la guerra civil: Són tres dies plens de desconcert per a tothom, d'un bàndol i de l´altre. Víctor n'és el protagonista i s'enamora de Palmira, la qual li demana que salvi al seu germà que és a una txeca; quan ho aconsegueix, se´n adona de que no és el germà de la Palmira sinó el seu marit.

Les tropes nacionals ja entren per la Diagonal, no hi ha temps per a la venjança. Altres personatges com l'oncle Albert es veuen obligats a fugir perquè ha fet matar a molta gent, Víctor també acaba a França, per altres motius. Dintre de tot, el que el posa content és que els seus pares han estat sans i estalvis perquè al inici de la guerra els va portar al Montseny a un mas de la família.

Aquest valor familiar i el respecte a un sacerdot i a unes hòsties consagrades salven la valoració moral del protagonista.

Es interessant el mosaic de vides troncades, la misèria física i moral, el que fa una guerra en les persones.

Però lo més aconseguit d'aquesta obra es el llenguatge, la descripció de escenes entre orgiàstiques i dramàtiques, anònimes, nihilistes.

No és una obra política, sinó de passions humanes al límit.

Publicat per Proa