L'autor va néixer a Bombai. En l'actualitat viu al Canadà.Té varis premis americans.
Aquesta novel·la transcorre al 1975, en una ciutat costanera de l'Índia, que pot ser Bombai, lloc d'origen de l'autor. En la seva modesta vivenda, una vídua d'escassos recursos dóna feina a dos sastres, oncle i nebot, i lloga una altra habitació a un jove estudiant. Són aquest els protagonistes de l'acció, amb les seves pròpies vides i els vincles que es van creant amb la relació -cada cop més estreta- entre ells, i amb la qual es presenta un ampli quadre sociocostumista.
Mistry ha escrit un relat coral, dirigit a expressar una dura crítica contra el govern hindú que presidí Indira Gandhi. Els nombrosos personatges, la majoria pobres, són víctimes de tot tipus d'abusos per part d'uns polítics i policies corruptes i cruels, als quals es dóna suport i afavoreix des del poder. Aquest argument, tractat amb un realisme dur, queda compensat per l'afectivitat dels personatges, que mai perden la seva dignitat humana, i conserven un equilibri perfecte entre l'esperança i la desesperació. Ben escrita, encara que un xic reiterativa en les seves denúncies, la novel·la atrau, més que per l'estil, per la riquesa de sentiments que conté.
La intenció de l'autor és mantenir la memòria històrica dels abusos de poder comesos per Indira Gandhi, i, per extensió, condemnar actituds totalitàries en qualsevol govern. A més, subratlla que fins i tot sota la pitjor de les opressions, l'ésser humà pot mantenir-se lliure internament si compta amb els recursos morals i espirituals necessaris.