LLIBRE DE LES MARAVELLES

Ramón Llull (Ciutat de Mallorca 1232-1316) pot ser considerat com el patriarca de la literatura catalana. La vida i l'obra de Llull, vistes a distància, es tenyeixen d'unes característiques que ens les presenten gairebé com a mítiques. El seu mèrit és el d'haver estat no tan sols el creador d'una literatura filosòfica i teològica en català, sinó en forma principal, d'una prosa literària.

Una prosa essencialment poètica que té la representació més important en dos llibres cabdals de l'autor: "Blanquerna" i el "Llibre de les meravelles", que inclou com una de les seves parts, possiblement la més coneguda, el "Llibre de les bèsties".

El "Llibre de les meravelles" constitueix una mena d'aprenentatge de la vida i més concretament de la ciència de la vida. Llull hi descriu les aventures de Fèlix, que per prescripció paterna "anava per boscatges, munts e per plans, e per prínceps, e per cavallers, per castells, per ciutats; e meravellava's de les meravelles qui son en lo món; e demanava ço que no entenia, e recontava ço que sabia, en treballs e en perills se metrà per tal que a Déu fos feta reverència e honor".

En conjunt, el "Llibre de les meravelles "revela una prodigiosa capacitat d'observació de la realitat i d'ordir, amb el material recollit, unes històries més o menys possibles. Una realitat tipificada que, alhora, donava la cara més mecànica de cada dia i n'insinuava una altra: la més fonda de la consciència o la més vibrant del somni. I, a través de la fusió de les dues, articulà un autèntic retaule de la vida de l'època.

Publicat per Edicions 62

Fitxa tècnica

Títol: LLIBRE DE LES MARAVELLES
Editorial: Edicions 62
Idioma: Català
Pàgines: 358
Any: 1980
Colecció: Les millor obres literatura catalana
Qualificació: T (veure claus)
Material: Narrativa