L'ESCOLA CONTRA EL MÓN

De Gregorio Luri

L´autor (Navarra 1955), doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, va tenir una excel·lent acollida i va provocar un intens debat sobre la qualitat del sistema educatiu espanyol. Escrit des de l'experiència personal -Luri és professor universitari però ha estat també mestre de Primària i professor a Batxillerat-, L'escola contra el món coincideix en moltes coses amb altres llibres semblants que denuncien l'absència de sentit comú en les aules espanyoles i en els processos d'aprenentatge i el predomini de corrents pedagògiques i psicològiques que han anat directament en contra dels alumnes i del sistema educatiu.

No sembla, però, que sigui fàcil posar-se d'acord, com s'ha demostrat a Espanya amb el frustrat Pacte Social i Polític per l'Educació. L'autor d'aquest assaig, Gregorio Luri, considera en bona part culpable dels mals que afligeixen l'educació espanyola al partit del PSOE, protagonista de les lleis educatives espanyoles dels últims 30 anys. Mostra dades i estadístiques amb les que vol fer una radiografia de l'estat de salut de l'educació, a més, utilitza dades i referències internacionals que serveixen per analitzar l'èxit i el fracàs d'altres models educatius. Alhora, Luri va al fons de les teories sobre les quals se sustenta el model pedagògic imperant. El seu anàlisi, crític amb aquest sistema, i les seves propostes, que mostren un sa optimisme, converteixen aquest llibre en un interessant punt de partida per tornar a debatre què està passant en l'educació espanyola. Sembla que en lloc de reconèixer els errors d'un model ancorat en un utopisme que promou un infantilisme estèril entre els alumnes, s'obren ferides que tenen a veure amb una guerra escolar entre els models públic i privat que ningú desitja, excepte els que es moguin per altres interessos (adoctrinament laïcista, oposició a l´assignatura de religió, atac no científic a l´educació diferenciada, etc.).

L'assaig de Luri té molt en compte la perspectiva històrica per entendre la situació actual. Per això, part de les aportacions de John Dewey (1859-1952), el pare de l'educació progressiva. La crítica s'estén als seus seguidors -Francesco Tonucci, Ivan Illich, Paolo Freire, J. L. Kincheloe- i, de manera especial, de les aportacions del que l'autor defineix com "nacionalconstructivismo". Les objeccions que l'autor posa a la implantació del constructivisme a les lleis espanyoles no tenen desperdici (pàgines 76 i 77). Això explica, en part, l'escassa reacció per combatre el fracàs escolar (més del 30%), el principal llast de l'educació espanyola. Aquest folklorisme pedagògic (pedagogia de la New Age la nomena l'autor) és el responsable de la situació actual. Per combatre tant inútil experiment, Luri recomana actualitzar els valors que sempre han funcionat en l'educació: incrementar la confiança entre els pares i els docents i situar el professor i el seu paper transmissor en el centre del procés educatiu.