La Sagrada Família segons Gaudí és el llibre d'un teòleg, Armand Puig i Tàrrech (La Selva del Camp, 1953), sobre la basílica que l'autor denomina "la catedral d'Europa", expressió de l'escultor Etsuro Sotoo que empalma amb aquella claríssima visió de Verdaguer i de Maragall del "temple de la pau", que vol congriar tots els pobles del món en la pau de l'Evangeli (Ef 2, 14-19).
El llibre és una perfecta guia per al peregrí. També per al turista culte, que vulgui conèixer a fons l'obra magna de Gaudí, que per a l'autor és una obra "concebuda des de les bases del misteri cristià", "una immensa al·legoria, un esclat de sentit segon, espiritual". Quan Armand Puig afirma que "el simbolisme no és un afegitó o una ornamentació intel·lectual o piadosa: el sentit segon (simbòlic i al·legòric) forma part del sentit primer, millor dit, hi està inclòs. (...) No es tracta, doncs, d'una desmaterizalització sinó d'una espiritualització de la matèria", expressa que ha entès mol bé l'art del neoplatònic Gaudí, el qual repetia la definició platònica: "la Bellesa és la resplendor de la Veritat".
Ningú no s'espanti perquè l'autor és teòleg: la lliçó és intel·lectualment rigorosa i documentada, però és entenedora, sense l'argot dels professionals. I amena, fins i tot per les anècdotes del Camp de Tarragona -pàtria d'Armand Puig i d'Antoni Gaudí-les quals, com diria l´arquitecte, donen color a la pell de l'edifici, en aquest cas llibre sobre un edifici.