L'autora (ParÃs 1908-1986), catedrà tica de filosofia, és una de les veus més conegudes -juntament amb Sartre- de la filosofia existencialista. Aquest volum el constitueixen tres novel·les curtes que recullen el problema de tres dones madures que se enfronten a una situació de conflicte: la vellesa, la soledat i la infidelitat conjugal. A totes tres els manquen recursos per sobreposar-se a aquesta situació, en la qual es veuen frustrades pel seu egoisme. Els tres relats, en forma de monòleg, posen de manifest una mentalitat femenina tortuosa i difÃcil, que grata en el problema propi i només aconsegueix engrandir-lo. Simone de Beauvoir, amb una meticulositat freda i calculadora, aprofundeix amb morositat en el procés introspectiu de les protagonistes. Davant de la realitat dels problemes plantejats, l'autora no deixa el més mÃnim camà obert a l'esperança. El matrimoni és reduït a un negoci de la carn, veu el tedi conjugal, i la manca d'estÃmuls positius que troba en la vida per emprendre una lluita noble. La cruesa d'aquests relats resideix en el fons, i deriva de la nuesa amb què exposa les passions humanes, reduïdes a impulsos primitius. En la primera de les novel·les es trasllueix una ideologia marxista de fons que porta a la confusió entre polÃtica i ètica. La segona -"Monologue"- resulta, a més, per la forma, obscena i descarnada