Lev Nicolà ievitx Tolstoi (1828-1919) és un dels escriptors russos més universals. Fill d'una famÃlia aristocrà tica, queda orfe als nou anys. El 1851 lluita com a voluntari al Caucas. Comença a escriure la trilogia "Infantesa" (1852), "Adolescència (1854), i "Joventut" (1857). Abandona l'exèrcit i coneix l'ambient literari de Petersburg i més tard viatja per Europa. El 1853 escriu "Els Cosacs" i comença el que seria "Guerra i Pau". Després escriu "Anna Karènnina" (1876-77). Abandona la ficció literà ria i escriu "Confessió" (1882-84), que és una dura crÃtica social. Torna a la tasca literà ria i escriu "La mort d'Ivan Ilitx" (1866), "La sonata a Kreutzer" (1891) i "Resurrecció" (1899).
La traducció catalana de "Guerra i pau" és deguda a Carles Capdevila i es publicà per primera vegada l'any 1928.
L'origen de la novel·la es remunta als fets de desembre de 1925, l'aixecament d'uns oficials contra el règim autocrà tic del Tsar. Fidel a la història, lentament, l'obra es va anar convertint en una crònica on els esdeveniments anecdòtics tenien com a objectiu assolir la veritat històrica.
Tolstoi és l'escriptor que més acusadament pretén donar resposta a les qüestions que el turmenten. La seva vida era la contradicció entre l'home i la societat, l'home i la història.
La tragèdia de Tolstoi és la impossibilitat de conciliar la seva genial penetració en la realitat -una realitat mòbil, fragmentada, que ell reflecteixi amb un principi d'explicació universal, amb una visió coherent, totalitzadora de la vida-.
L'obra de Tolstoi és el vehicle del seu pensament.
Per públic culte.
Publicat per Edicions 62