Autor anglès nascut al 1948. Té publicats dos reculls de contes i vuit novel·les. Va obtenir el premi Booker 1998 amb la novel·la a Amsterdam.
Al 1935, en una mansió situada al camp anglès, viu una famÃlia amb tres fills; alhora, la criada té un altre fill, brillant en els estudis. En divorciar-se una germana de la mare, els tres fills d'aquesta són acollits a la casa. Darrera d'una convivència aparentment normal, s'amaguen tensions, rivalitats, frustracions, que es presenten com a inevitables. Un narrador omniscient revela al final que ha assumit el punt de vista de la filla petita de la famÃlia, que té tretze anys en la primera part de la novel·la. La segona part pertany al moment en què les tropes angleses retrocedeixen en el nord de França davant els alemanys, i la tercera torna a centrar-se en la jove infermera d'un hospital de Londres, altre cop la filla petita de la famÃlia, que busca expiar errors i desencerts que en realitat no se li poden atribuir. La pèrdua de la innocència, el drama de la falta d'enteniment entre persones, el descobriment de la sexualitat, etc., donen com a resultat una novel·la intensa i de forts trets, però potser més ambiciosa que no pas aconseguida. L'autor ha dibuixat un món de carà cters complexos, emocions i -sobre tot- sentiments. Hi ha massa cà rrega de fragilitat: davant la vida i la mort, davant la guerra, un penediment mal enfocat i alguna expressió irreverent.
El relat té un bon ritme narratiu, encara que en ocasions s'allarga en excés en descripcions que no aporten res (com per exemple una llarga descripció obscena). McEwan escriu amb un estil que capta i té algunes pà gines bones de depuració formal.