Joan Maragall, nat al cor de Barcelona vella (1860-1911), fou el fill petit i únic baró d'un fabricant de teixits. Malgrat que el seu pare volia que continués el negoci familiar, l'any 1879 començà la carrera de Dret. És a la universitat que comença a interessar-se seriosament per la literatura catalana, a la vegada que comença a estudiar alemany. Acabats els estudis de Dret s'adona Maragall que el seu problema professional no ha quedat resolt. Són uns anys difÃcils, com reconeix ell mateix a "Notes autobiogrà fiques".
En "Elogi de la paraula" Maragall presenta la seva teoria poètica sobre les "paraules vives" i exalta les llengües populars. Per Maragall la paraula és sagrada un esdeveniment misteriós que les rutines i les necessitats dià ries ens priven de reconèixer com a tal.
En aquesta obra fa l'exposició d'aquesta concepció religiosa de l'art. La segona part, titulada "Llengua i cultura" aplega vuit textos d'extensió desigual.
El més llarg és el primer "De les reials jornades" -publicat en forma d'opuscle el mateix any del viatge d'Alfons XIII (1904)- en el qual Maragall, després de posar en qüestió les consignes donades per la lliga de boicot a la visita del rei, fa unes interessants reflexions sobre el catalanisme polÃtic.
Publicat per Edicions 62